CARCAIXENT I LA TARONJA

CARCAIXENT I ELS HORTS DE TARONGERS

Va ser tal l’impacte econòmic i social que provocà el cultiu de la taronja al poble de Carcaixent des de finals del segle XVIII –en concret des de 1781- , que en el cens de 1900 la comarca de la Ribera Alta mostrava un veïnatge de 105.847 persones. Encara es parla a Carcaixent que als inicis del segle XX una arrova de taronges (12 kg)  es pagava al camp a 150 pessetes. És ben probable que exageren però açò explica moltes coses d’aquell temps i el perquè del retard en la industrialització de la ciutat de Carcaixent. Paradoxalment, aquest retard ha fet possible que el municipi conserve una excel·lent arquitectura tradicional repartida pel casc urbà i pels antics horts de tarongers del terme.

Els horts que s’han conservat fins hui en dia, a més de la delicadesa dels seus entorns enjardinats, mantenen una extraordinària presència arquitectònica. En la construcció de les cases els comerciants de la taronja no s’estalviaven despeses: fusta de mobila, amples habitacions de bany, mobles d’època, pintures murals colpidores…

Els horts de tarongers eren sobretot indrets d’activitat econòmica, de treball dur al llarg de l’any sempre a mercè de l’oratge. Però també eren llocs idonis d’encontre, de trobada i fins i tot de celebració festiva, en especial després de la collita i venda de les taronges. Era el gran moment de la satisfacció pel treball ben fet i pels beneficis econòmics. L’Hort de Villa Antonieta és un dels casos més recordats al respecte al poble.

Per conèixer més detalls del passat a Carcaixent es pot fer de la mà de Eduard Soler i Estruch amb ‘Carcaixent, biografia d’un poble de la Ribera Alta’ (editada pel propi ajuntament). I pel que fa al món dels collidors de la taronja i en general de la cultura dels cítrics a la Ribera, cal fer un pensament per llegir la novel·la de Francesc Viadel ‘Terra’ (ed. Bromera), una obra imprescindible!.

Compartir